La convivència entre el gos i lhome és cada dia més intensa, i la relació entre
ambdúes espècies saccentúa encara més a les ciutats.
Aquesta situació implica una estreta relació
social i una adaptació per part del gos a un medi excessivament humanitzat. Avui dia, el
gos ha passat de ser un animal al servei de lhome, a una mascota de companyia,
compartint la vida com un membre més de la família i, com a tal, volem que tingui una
actitud i un comportament adequat per aprofitar i gaudir junts dels màxims moments.
Podem assegurar que aquesta teòrica millor qualitat de vida (millor i
més acurada atenció sanitària i alimentària, àmplia oferta de serveis especialitzats,
compartir espais interiors de la vivienda, etc.) sovint comporta al gos un seguit
dinconvenients generats per una relació permanent, i de vegades desordenada, entre
els membres del seu grup, és a dir, la seva família.
Això, unit a la facilitat davui dia de
poder comprar un cadell, de vegades sense la prèvia meditació, i el desconeixement per
part dels nous propietaris de moltes de les normes o regles bàsiques de
lensenyament i convivència del seu nou gos, fa que apareguin les clàssiques
desobediències, els problemes de conducta i patologies associades. |