La correcció de
conductes constitueix una branca pròpia del treball educatiu amb gossos. A diferència de
l’ensinistrament, que ensenya i crea conductes, els especialistes en conducta canina
les eliminem o modifiquem.
Algunes de les patologies més comunes que tractem són:
- Agressivitats
- Pors i Fòbies
- Destruccions
- Lladrucs excessius
- Fugides
- Falta control higiènic
- Hiperactivitat
|
 |
La recent incorporació del gos al nucli familiar humà per a formar part d’ell com
un membre més, i fer-ho en un entorn molt més limitat del normal pel fet de viure en
pisos, tenir poques sortides a l’exterior, poc entorn natural, etc, comporta un
augment crític de certes cessions per part del gos, les quals produeixen un increment
dels problemes d’adaptació i es tradueixen en unes patologies conductuals que poden
arribar a ser molt greus, de vegades perquè les pautes naturals del gos són
incompatibles amb nosaltres, i d’altres perque algunes pautes o actituds nostres
alteren i desorienten al gos.
Quan l’estimació que sentim pels nostres
animals ens fa voler conservar-los malgrat que sorgeixin aquestes patologies conductuals,
apareix l’especialització en resoldre aquests problemes de comportament, estudiant
el comportament natural i social del gos mitjançant els avenços en l’etologia
animal i la psicologia conductista.
L’aparició d’aquests comportaments no
desitjats és un autèntic problema per a la societat i per a la qualitat de vida dels
gossos, arribant a produir-se, per aquests motius, constants abandonaments o sacrificis,
amb les negatives repercussions socials, econòmiques i ecològiques que això representa.
|